Els pilots de l’equip Reale Avintia Racing sortiran demà al Gran Premi de les Amèriques des de la cinquena línia de la graella. Loris Baz ho farà des de la 14a posició i Héctor Barberá just per darrere del francès. Els dos pilots han lluitat a la Q1 per poder passar a la Q2, i tot i que Baz ha estat molt a prop, ha perdut totes les seves opcions en l’última corba on ha estat a punt de caure. Però el brau pilot de Reale Avintia Racing ha aconseguit salvar la caiguda al més pur estil del rodeo americà, i ha acabat sent el protagonista en la primera sessió classificatòria. Demà té bon ritme i, tot i que no serà fàcil, espera poder lluitar pel Top 10.
Héctor Barberá ha acabat molt a prop, però el pilot espanyol segueix treballant per adaptar el seu estil a la Desmosedici GP16. Tot i que la posició en graella no és molt bona, Barberá ha acabat el dia content amb la seva progressió i demà espera seguir millorant la seva forma de pilotar la Ducati a les 21 voltes de la cursa.
“Ha estat un dia complicat, sobretot al matí. Al FP4 hem trobat alguna cosa positiva i no ha anat malament. En els cronometrats el feeling era bo, he intentat buscar una roda per fer una volta, però no ha pogut ser. Però tot i anar sol la volta no ha estat malament. Després estava millorant amb el segon pneumàtic, però potser he empès massa. Sabia que ja anava just quan he frenat, i potser m’hauria d’haver anat llarg per fer la corba, però volia entrar a la Q2 … Bé, no ho he aconseguit, però he fet una bona salvada i almenys es veuran els patrocinadors a tot el món. ”
“Estic content però només a mitges. Estem en fase d’adaptació, encara que soni estrany que ho digui un pilot que porta 16 anys al Mundial. Però he de començar de zero i canviar el meu estil de pilotatge. Amb el meu estil aquesta moto no va i sabem que he de canviar-lo. Hem millorat bastant respecte a la cursa anterior, no el que ens hagués agradat, però crec que estem en el camí correcte, encara que sabem que no és fàcil perquè cal canviar tots els hàbits de conducció. El major problema és quan vull anar ràpid, perquè és quan no penses i instintivament surt el meu estil i això és el que més em penalitza. He de agafar-me la carrera amb calma, com si fos un entrenament i el meu objectiu és millorar el meu estil, sense importar la posició final. “
