Etapa 12
Rio Cuarto – Buenos Aires
Especial: 64km Sectors d’Enllaç: 722km
BUENOS AIRES (ARGENTINA): No hi ha hagut sorpreses en l’última etapa del Ral·li Dakar 2017, Stephane Peterhansel s’ha anotat el seu setè triomf a la categoria que cotxes, el que unit als seus sis ‘dakars’ amb moto el converteixen encara més en Mister Dakar. El podi l’han completat els seus compatriotes Sebastien Loeb i Cyril Despress, i Joan ‘Nani’ Roma s’ha quedat a les portes del podi després d’una difícil segona meitat de la cursa. El pilot de Toyota patrocinat per Power Electronics i Air Europa, havia completat una excel·lent primera part acabant a només cinc minuts i mig del líder provisional. Però problemes tècnics i de navegació li van privar de lluitar per la victòria fins al final. Roma va arribar a estar al podi virtual, però al final el domini dels Peugeot ha estat massa pels pilots de Toyota. Ot i així la marca japonesa ha aconseguit el quart amb Roma, el cinquè amb De Villiers, que avui ha estat tercer, i el novè lloc amb Conrad Rautenbach, que avui ha estat cinquè en l’especial. Esponsorama està present al Dakar en els Toyota Hilux de Gazoo Racing – Overdrive, amb Power Electronics i Air Europa.
Policia dels Cossos Especials d’Andorra, Cristian España ha demostrat la seva duresa completant una gran carrera. Avui ha estat 21è i també ha acabat en aquesta posició. Aquest ha estat el primer Dakar acabat per a España després d’haver d’abandonar en la passada edició. El pilot andorrà que ha competit amb una KTM del Pedrega Team, ha comptat amb el suport d’Air Europa.
En camions l’Albert Llovera ha completat l’última etapa a 24º posició amb Tatra l’equip Bomber Dakar Project i el suport d’Air Europa, a la mateixa posició en què ha acabat el ral·li. Malgrat les seves limitacions Llovera no s’ha fet enrere i ha lluitat durant més de 9.000 quilòmetres al costat dels seus companys Charly Gotlib i Jaromir Martinec per arribar a la meta a Buenos Aires.
A més d’estar amb Toyota en cotxes, Cristian España en motos i Albert Llovera en camions, Esponsorama ha donat suport un any més a Xevi Pons a l’equip South Racing Ford amb el patrocini de Cirsa, King Regal, Encierro The Exhibition, Galfer, JJuan, Faura, i Transantolin.
# 305 JOAN ‘NANI’ ROMA (Toyota Overdrive Racing)
“Ha estat un Dakar realment dur i difícil. Hem acabat molt cansats, però feliços de la cursa que hem fet. Acabar el Dakar sempre és un premi, independentment de la classificació que aconsegueixis. Quan inicies el Dakar penses en guanyar, però també tems quedar fora de cursa qualsevol dia, com els ha passat a altres companys. Al final, el podi es va convertir en un objectiu, però va caldre rendir-se davant la superioritat dels Peugeot. El quart lloc crec que és just i tant l’Àlex com jo estem satisfets de la cursa que hem fet. No corro mai per ser el millor del meu equip. Sóc el primer que lamento la retirada del meu company Nasser al-Attiyah. És veritat que en una fase de la carrera vaig ser l’únic cotxe que va poder inquietar als Peugeot, però el meu objectiu va ser sempre guanyar i, quan no vaig poder, intentar fer-ho el millor possible. A partir de demà comença el Dakar 2018. Toca posar-se a treballar intensament per millorar l’any que ve. ”
# 538 ALBERT LLOVERA (Tatra Bomber Dakar Project)
“Ha estat un Dakar bastant complicat, sobretot perquè ho he passat molt malament els dies de Bolívia. Estar cinc dies entre 3.000 i 4.800 metres no m’ha ajudat, he tingut moltíssims espasmes durant tot el dia i també m’ha provocat una anèmia bastant gran. Tot això m’ha repercutit al final de les etapes, però tampoc podem protestar. A la penúltima etapa vam tornar a estar al ‘top 20’ de la categoria de camions i aquest era un dels objectius. Amb la 24a posició final he superat amb escreix la fita que m’havia marcat. L’equip ha treballat molt bé durant tots els dies, la sort és que he arribat en un moment físic excel·lent i això s’ha vist reflectit, perquè sinó segurament en l’etapa d’abans d’ahir m’hauria d’haver anat a casa. Ho vaig passar molt malament però, repeteixo, estar en entre els 20 primers en tres etapes és una cosa que ningú amb discapacitat havia fet abans al Dakar. “